//
Cambodia

1 mes per Cambodja

El blog abandonat torna a tenir vida! Sóc a Laos i fa més de 8 hores que no para de ploure; un bon motiu per a entrar a un cybercafe i explicar-vos les batallitas cambodjanes!

M’és difícil resumir les quatre setmanes que he passat per Cambodja. Moltes impressions, emocions. Cambodja m’ha arribat al cor i espero poder-vos-ho transmetre a través d’aquestes paraules i de les fotos que, tornant-les a mirar, em semblen precioses.

La pobresa i el nivell mínim de vida en què encara viu la major part de la població, que es dedica bàsicament a la pesca al voltant dels rius i l’únic llac del país (el Tonlé Sap, font de proteïna per als habitants d’aquest petit país). El seu somriure tranquil, la seva falta d’ego, la seva calidesa.
La visita del Niels, a qui feia 4 mesos que no veia, m’omple d’energia, igual que les xerrades i hores en silenci passades amb els monjos a Siem-Reap; sense dubte, dels millors moments del viatge.

Els antics reis de Cambodja, que eren alhora Déus d’aquest regne, van voler assegurar-se que les civilitzacions posteriors no els oblidarien, construint el conjunt de temples d’Angkor; la 8a meravella del món, representació simbòlica del Mont Meru, casa dels antics Déus hindús. Els litres de suor sota un Sol espatarrant valen la pena!

Cambodja és especial també per la seva natura, d’un verd tropical digne de la república més bananera, boscos de manglars i platges de pel.lícula al sud. Tot plegat encara bastant verge, tot i que la indústria del turisme està començant a deixar-hi els primers hotels. Creuo els dits perquè no es converteixi en la nova Thailand-resort del sud-est asiàtic.

I com en les millors famílies, Cambodja té una cara fosca, una història recent que posa els pèls de punta. El país amb més mines anti-persona de tot el món, segueix mutilat pel dolor d’un dels genocidis més hardcore de la història contemporània; del ’75 al ’79, l’exèrcit dels Khmers Rouges va assassinar un quart de la població cambodjana, convertint el país en un infern a la Terra, on camps d’arròs es van tenyir de vermell al convertir-los en camps d’extermini, i les aules de les escoles es feien servir de cambres de tortura. Aquests cabrons van saber-ho fer molt bé i, com els nazis, van portar un meticulós registre de la barbàrie. Fotografies i relats als quals ara tenim accés a la presó de seguretat S21 a Phnom Penh, la capital del país. Es difícil no posar-se a plorar enmig del museu.
Parlant amb els cambodjans, t’adones que darrera de cadascun d’ells s’amaga una història personal molt amarga. Potser per això, ara que viuen en pau, somriuen tranquils.

Love & compassion, friends!

Photo album: http://www.flickr.com/photos/martacayetano/sets/Cambodia

Advertisements

Discussion

No comments yet.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google photo

You are commenting using your Google account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s

Advertisements
%d bloggers like this: